David MacMillan

David MacMillan

Biografia
Naixement	16 març 1968 (56 anys) Bellshill (Escòcia)
Formació	Universitat de Glasgow Universitat de Califòrnia a Irvine Bellshill Academy (en)
Activitat
Camp de treball	Química orgànica, catàlisi i síntesi orgànica
Lloc de treball	Escòcia
Ocupació	químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Princeton (2006–) Universitat de Califòrnia a Berkeley
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (2018–) Royal Society (Membre de la Royal Society) (2012–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Interessat en	Química
Obra
Obres destacables organocatàlisi asimètrica
Estudiant doctoral	Vy Maria Dong
Premis (2021)  Premi Nobel de Química (2019)  Premi Centenari de la Royal Society of Chemistry (2017)  Premi Ryoji Noyori (2015)  Premi Ernst Schering (2012)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (2012)  Membre de la Royal Society (2012)  Catalysis in Organic Chemistry Award (2011)  Premi de l'American Chemical Society per al treball creatiu en química orgànica sintètica (2010)  membre de l'AAAS (2007)  Mukaiyama Award (en) (2005)  Elias James Corey Award (en) (2004)  Premi Corday-Morgan  Camille Dreyfus Teacher-Scholar Awards (en)

David William Cross MacMillan (16 de març de 1989, Bellshill)^[1] és un químic escocès professor de química a la Universitat de Princeton, on també ha estat cap del departament de química durant els anys 2010-2015.^[2][3] Va compartir el premi Nobel de química del 2021 amb Benjamin List "pel desenvolupament de l'organocatalisi asimètrica".^[4]